SOCIS RACC #hisomperajudar “Construir una estació de metro bella i artística en un barri conflictiu ajuda a transformar l'entorn, és un projecte de futur i una possibilitat de millora per a l'indret.” necessites experimentar, investigar l’entorn. Ara, per exemple, estem construint a la regió xinesa de Neijiang un museu dedicat a un pintor, Zhang Da Qian, i per a aquest projecte hem analitzat molt la seva obra, la seva cultura i la regió on havia nascut. Hem volgut fer un retrat del pintor en forma d’arquitectura. La tecnologia permet crear edificis que són petites bombolles aïllades del món. Els edificis haurien de ser més permeables?_ Anem cada cop més a edificis permeables, perquè és una manera de ser sostenibles. L’arquitectura cada cop investiga més en sostenibilitat i adaptació a l’entorn, entre altres coses, perquè no pots anar gastant i gastant energia per climatitzar. Els nostres avantpassats ja construïen adaptant-se al clima..._ Cert, una mica és tornar al passat i veure que la manera de construir d'abans era una bona idea. S’ha d’adaptar, naturalment, perquè ara es treballa d’una altra manera. Però en un edifici, la tecnologia més puntera ha de conviure amb la facilitat de poder obrir una finestra si fa calor. Està canviant el concepte d’habitatge?_ Molt, perquè la societat, la família, les formes de viure també són molt diferents… Moltes persones viuen soles però al mateix temps els agrada rebre amics, o bé treballen a casa. Per això, com que els pisos no són més grans, sí han de ser més oberts i versàtils, que un mateix espai pugui ser utilitzat amb diferents funcions. I cada cop més, es demanen habitatges sostenibles. Els canvis socials es veuen també en l’interiorisme?_ Hi ha una tendència de viure entre coses que semblin trobades, recuperades, inacabades, amb materials més naturals, reciclats, que tot sigui més lleuger... La casa ha de donar una sensació d’aire fresc. Sempre has fugit del qualificatiu d’arquitecta “estrella”..._ És que és un rotllo ser una arquitecta “estrella”; és molt millor tenir una vida professional normal, anar a casa dels clients, fer reunions de feina, dibuixar projectes... Els últims anys sembla que hi ha hagut una pugna entre ciutats per tenir l’edifici més emblemàtic de l’arquitecte més mediàtic..._ Això li va passar a la Zaha Hadid, que va morir fa poc... Que cada ciutat del món vulgui la teva firma i que a tot arreu hagis de fer alguna cosa significativa està molt bé, però també pot transformar-se en una pressió excessiva per a l’arquitecte. Em sembla més maco pensar que senzillament t’arriben els encàrrecs perquè algú té una necessitat i sap que respondràs donant el millor de tu. RACC 8 desembre 2016
RACC_492_CAT
To see the actual publication please follow the link above