SOCIS RACC xin si realment s’hi volen dedicar. Que surtin a l’estranger, que vegin altres llocs i maneres de fer. Tu te’n vas anar a fora, a París?_ I a mi en va anar molt bé. Conèixer vivències fora del teu entorn t’ha servit quan prepares un paper?_ Jo sempre faig una feina d’investigació prèvia del personatge. Per un actor o actriu és molt important treballar-s’ho a casa. Analitzar el text, per què aquesta frase, per què la següent, què significa aquest silenci. El teatre és un tema de detall, s’hi ha de filar prim. És molt exigent. Més exigent que la televisió o el cinema?_ No, la televisió i el cinema també ho són, però d’una altra manera. No es pot tirar mai pel broc gros. Si ets actriu has de ser exigent fins a l’últim dia, amb tu mateixa i amb els altres. Però primer amb tu mateixa. Quedar-te amb la sensació que ho podries haver fet millor ha de ser desagradable i frustrant. Fer d’actriu és exposar-se públicament?_ Sí, és cert, però també per a l’autor i el director. Però, sobretot per a l’autor. Parir una idea, posarla per escrit, aquí si que et mulles. L’acte més agosarat és escriure, aquí sí que t’ho deixes tot. Justament has debutat com a coautora del llibre Camí d’anada i tornada amb Montse Barderi?_ És un somni acomplert. En disculpa meva haig de dir que tot va començar com una obra de teatre, si no, mai no m’hi hagués posat. De fet és una novel·la epistolar. M’agrada molt l’escriptura. Una de les coses que m’ha salvat a la vida és llegir. Ho recomano molt als joves. Si us plau, que llegeixin, que els ajudarà a viure. Es fa prou perquè la gent llegeixi i, en general, per la cultura?_ Estem passant un moment difícil. Les noves tecnologies han envaït terrenys de la cultura amb força. Tot s’ha de posar a lloc. Però, crec que ni la literatura ni el teatre ni el cinema –que són el que a mi m’interessa– moriran mai. Potser, es reinventaran. De fet el cinema ho està fent i les sèries han agafat un rol diferent i ara es consumeixen d’una altra manera. Et tornarem a veure fent televisió?_ No ho sé. Depèn de què m’ofereixin. Ara les sèries es roden fins a les sis de la tarda i, si fas teatre, és complicat combinar-ho. M’agrada molt treballar, cada cop m’agrada més, però també m’agrada viure i tenir els meus espais. ➞ RACC 8 març 2017
RACC_493_CAT
To see the actual publication please follow the link above