Page 9

RACC_493_CAT

#hisomperajudar “Una de les coses que m’ha salvat a la vida és llegir. Ho recomano molt als joves. Si us plau, que llegeixin, que això els ajudarà a viure” Les sèries Nissaga de Poder i Ventdelplà van ser un punt d’inflexió a nivell de popularitat per a tu?_ Sí, sí. Amb la televisió arribes a la casa de la gent i et fan seva. I bé, és graciós, com pel carrer et poden identificar amb el que interpretes. No em molesta gens la popularitat. És una faceta més d’aquesta feina. En la teva carrera has interpretat papers femenins molt valents?_ Sí, és una sort i no vull desmereixe’n cap. Recordo amb molt de carinyo La infanticida, de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), a la qual s’hauria de fer més justícia perquè és d’una contundència i modernitat extraordinària. He estat la Fedra, la Virginia Wolf, la Winnie –que em va obrir l’univers de Beckett. En aquest temps, he pogut veure que els grans directors de teatre són bons quan coneixen com són les persones. Precisament ara estàs actuant a La Mare, que parla de la por a quedar-te sol; un mal del segle XXI?_ La Mare fa un viatge dur. L’última frase impacta: “I tot això per què?” L’altre dia llegia en un diari que “només acceptant que la vida és absurda i que no té cap mena de sentit, podrem arribar a ser feliços”. És una gran veritat. Cal viure amb els teus principis i no buscar-li una raó a tot. És el sentit tràgic de l’ésser humà. Encara que també necessitem un món espiritual on agafarnos perquè tot no sigui tan absurd, tan sòrdid (això també és Beckett). Com és l’Anne, protagonista de La Mare?_ L’Anne se sent sola. El més bonic és com està explicada per l’autor, Florian Zeller. Parla d’una crisi d’una dona, en una època de canvi i en la qual ella ha de trobar de nou el seu lloc. I l’Emma, quin tipus de mare és?_ La majoria de mares som “marasses”. Cuidar és una de les coses més maques de la vida. Jo estic en un moment en què els meus fills ja són grans i dius: “ja està”. Però, en veritat, mai “no està”. Has necessitat mai que el RACC t’ajudi?_ Sóc especialista a punxar rodes o quedar-me sense bateria. Quan ve el mecànic no li faig un petó perquè no queda bé (riu). Un dia, a la una de la matinada, vaig punxar dues rodes i vaig pensar que em quedava allà. Sort que vau venir. n ‘La Mare’, al teatre La Villarroel Amb preu especial per a socis RACC del 7 al 22 de març. RACC 9 març 2017


RACC_493_CAT
To see the actual publication please follow the link above