SOCIS RACC
TONI CLAPÉS
El director i presentador de ‘Versió RAC1’ i soci RACC lidera de manera
imbatible les tardes radiofòniques catalanes amb un programa que
fa 20 anys que és en antena. Descobrim el dia a dia d’un periodista
que “persegueix la pluralitat” i mostra un profund escepticisme
cap al futur de la professió periodística. FOTOS: JOSE IRÚN.
Com es gestiona sortir en directe
en antena amb la intensa
activitat política dels darrers
mesos?_ Sempre he volgut fer un
periodisme el més objectiu possible,
tot i que al 100% és impossible.
A Versió RAC1 volem mostrar
tots els punts de vista possibles.
Hi ha diferents maneres d’exercir
el periodisme: qui va amb la
samarreta posada i qui vol ser
el màxim objectiu i equidistant
i explicar les coses des de diferents
perspectives. Sempre he
fugit del periodisme que diu a
la gent com ha de pensar.
Responsabilitat envers l’ofici?_
Jo no faig mai editorials volgudament.
L’oient un dia pot ser
que estigui d’acord amb un convidat
que hem portat al programa
i que un altre dia, no. Això és un
valor del programa: la pluralitat.
S’ha donat el cas que alguns
convidats han convençut la gent
i han fet que es replantegin els
temes. Jo només entenc el periodisme
així.
Creus que el periodisme és
un gremi que està en crisi?_
Directament està en vies d’extinció.
Les empreses periodístiques
cada cop estan més lligades a línies
editorials condicionades per
les línies financeres que depenen
clarament de les ideologies. La
premsa tradicional abans era més
lliure i ara és esclava dels poders
financers. Recentment, i per posar
un exemple, John Carlin ha
hagut de deixar de col·laborar
amb el diari El País perquè va
fer un article que no casava amb
la línia editorial d’aquest diari.
Això realment és preocupant.
Per
Marta Bach Arús
“EL DIA QUE NO FACI RÀDIO
NO SABRÉ QUÈ FER”
k
RACC 6 desembre 2017