SOCIS RACC
k
Hi veus alguna sortida, alguna
alternativa?_ Potser, el periodisme
més lliure serà el de blog, encara que
es té la llibertat d’escriure però no
se sap molt bé com sobreviure. Hi
ha també una escapatòria: el periodisme
de signatura. Ernesto Ekaizer
n’és un exemple. Disposa d’una línia
editorial pròpia i aporta el seu punt
de vista a diferents mitjans, sense
que pugui ser coartada.
El periodisme està permanentment
qüestionat…_ Sí, i em sap molt
de greu. Fa uns anys hi havia un respecte
cap al gremi i els periodistes.
Ara mateix, però, el periodisme és
un hemicicle on hi ha periodistes que
són part d’un partit polític amb escó.
Quan veig o escolto una tertúlia ja
sé què diran tots. Et fan el discurs
de què has de fer. S’ha perdut el fer
pensar i hem arribat a un punt que
tot són colors primaris.
Sempre vas pensar que series
periodista?_ No. Jo volia ser pilot
d’avió. Era el meu somni. Però portava
les matemàtiques fatal i el meu
pare em va recomanar que busqués
una alternativa. La segona cosa que
m’agradava fer era escoltar la ràdio.
És cert que la primera persona
que va pensar que podries ser
un bon locutor de ràdio va ser
la teva mare…_ Sí. La meva mare
va agafar unes cintes de casset i les
va enviar a una emissora. No pensava
que em trucarien però ho van
fer. Va ser així com va començar tot.
I no t’ha anat gens malament. En
perspectiva pots dir que la vas
encertar?_ Amb 30 anys de feina
al darrere puc dic que és la feina de
la meva vida. Si no ho fos tindria
un problema (riu). Jo sé fer això i
no sé fer res més. El dia que no faci
ràdio no sabré massa què fer. Potser
ja m’hauré jubilat...
Ets líder d’audiència de les tardes
de la ràdio amb Versió RAC1
des de fa anys de manera imbatible.
Les audiències et fan ser
més exigent i compromès amb els
oients?_ Tinc un gran compromís
amb els oients per no defraudar-los.
I no només en el dia a dia on l’autoexigència
és màxima, meva i de tot
l’equip, que treballa permanentment
en tensió. També quan acaba la temporada
i has de fer canvis, perquè
això és com un equip de futbol: cal
regenerar l’equip.
Aquestes són les decisions més
difícils?_ Sí. La gestió de la gent.
Perquè has de fer de psicòleg. D’això
se n’hauria d’ensenyar a les escoles.
En aquests anys jo n’he hagut
d’aprendre tot sol.
RACC 8 desembre 2017