SOCIS RACC
veritat: animals. Poder tocar la terra,
tenir un hort i veure’l créixer o
cuidar els animals. Problemes reals
de la natura i de la vida, que et desconnectin
d’altres com “el word se
m’ha penjat”.
Ets de poble confés..._ Sempre he
defensat que fora de Barcelona hi ha
món. Descentralitzar-ho tot. Quan
estreno un espectacle ho faig primer
a Osona. Hi ha gent treballant
per tot Catalunya que són molt vàlids
professionalment. Joan Roura, per
exemple, que ha dirigit els meus últims
espectacles.
Tens referents humorístics?_
No sóc de tenir ídols. M’identifico
més com a consumidor que com a
seguidor. Vaig seguir el Buenafuente,
Crónicas Marcianas, he recuperat
sèries com Els Joves, Eugenio, Rubianes,
he escoltat tots els monòlegs
d’en Capri. Quan va néixer Teatre
de Guerrilla no em perdia cap dels
seus espectacles…
De petit, ja eres el graciós de
l’escola?_ No especialment. La gent
em diu que sí. Però sóc tímid. Si no
conec ningú normalment no tinc res
a dir. I això, quan ets humorista és
el pitjor, perquè la gent espera que
facis riure de manera espontània.
Es pot fer riure 24 hores al dia?_
A la meva xicota li diuen: tu que vius
amb en Peyu deus riure tota l’estona.
I ella diu: “Sí, bé, no ho saps prou,
l’espectacle que visc a casa” (riu).
Creus que cada societat té un
humor que l’identifica?_ Cadascú
té un background propi. Els referents
els tenim perquè compartim
una mateixa cultura, uns mateixos
mitjans de comunicació i tots hem
begut més o menys del mateix, i això
fa que tinguem un humor especial i
un caràcter. L’humor a Catalunya i
a Espanya, és diferent; però tampoc
no riuen igual a Girona que a Lleida.
Humorista i actor, amb què et
quedes?_ Jo sempre dic que sóc humorista,
però també actor. On millor
m’ho passo és al teatre. Tenir el
públic davant et permet jugar amb
les pauses i els ritmes. Dir el gag,
esperar la resposta i, depenent de
la màgia que s’hagi creat, esperar
uns segons de més a dir el final per
aconseguir fer riure tothom alhora,
és supergratificant. Això en televisió
o ràdio no ho tens.
La comèdia està desmerescuda?_
En aquest país sembla que si no fas
una tragèdia, i sues sobre l’escenari,
pateixes molt i fas plorar contínuament,
no ets actor.
����
RACC 10 juny 2017
“Als meus
espectacles
sempre hi ha una
dramatúrgia: un
principi, un nus i
un desenllaç, i una
moralina més o
menys profunda.”
“Els avis del
programa Ole tu
em fan riure molt.
Estan de tornada de
tot i les deixen anar
de cavall estant.”