Recordes alguna situació on no
podies parar de riure?_ Els avis
de l’Ole tu em fan riure molt. Et surten
amb unes bestieses… Tenen un
punt de sinceritat que no tenim la
gent jove. Estan de tornada de tot
i les deixen anar de cavall estant.
El Lluís és diferent que en Peyu?_
No, jo sóc en Peyu de naixement. La
gent agraeix que sigui directe i políticament
incorrecte en una societat
on tot s’ha de dir ben dit.
I a més, has demostrat que es pot
viure de fer humor?_ (riu) Es pot
viure de qualsevol cosa, si hi dediques
moltes hores i fas molta feina.
Tothom pensa que l’humor és molt
innat i que surt sol sense pensars’ho.
Però, el cert és que el darrer
espectacle teatral, iTime, vam estar
set mesos preparant-lo fins que va
sortir com volíem.
Justament a iTime, encarnes un
Steve Jobs amb un toc molt de casa
nostra..._ Jo no vull fer stand-up
comedy, monòlegs convencionals en
viu, assegut en un tamboret. Entre
altres coses perquè no ho sé fer. Em
sona a impostat, a estrany. Als meus
espectacles sempre hi ha una dramatúrgia:
un principi, un nus i un
desenllaç i una moralina, més o menys
profunda. Amb iTime, hi ha una reivindicació
de l’ofici d’humorista.
T’estrenes al cinema amb la
pel·lícula Mil coses que faria per
tu, on comparteixes escena amb
Peter Vives, déu n’hi do..._ Vaig
llegir el guió i em va agradar. Té un
llenguatge que recorda les pel·lícules
de Woody Allen: mirades a càmera,
interpel·lant el públic. Faig d’un estudiant
frustrat de psicologia, una
mica boig. Peter Vives és el guapo, i
jo, evidentment, sóc l’amic lleig del
guapo. És la meva primera experiència
en cinema i m’ho he passat
molt bé.
També, ets un crack de les xarxes
socials?_ Això és una idea errònia
sobre mi. Puntualment he fet coses
que s’han fet virals, però, jo no ho
buscava. Ara hi ha una obsessió en
la distribució i, el primer, sempre és
el contingut. Si és bo, deixa un sobre
de paper al mig de la plaça Major
de Vic que la gent ja s’espavilarà a
difondre’l.
Ja sabem que et mous en cotxe..._
També camino, vaig amb bici i munto
a cavall.
Saps que al RACC, hi som per
ajudar..._ I tant, aquest estiu me’n
vaig a Uganda i estic més tranquil
sabent que el RACC hi serà davant
de qualsevol imprevist. ��
RACC 11 juny 2017