MOTOR SPORT
el pròxim Gran Premi de Catalunya,
vuit dels deu participants espanyols
de la categoria reina de Moto-
GP seran pilots que hauran passat
pel planter del RACC.
Aplanar el camí
Joan Moreta, mort fa dos anys, tenia
una màxima: “Qui val, hi arriba...
nosaltres només hem d’intentar
fer-li el camí més planer”. Una feina
callada, però bàsica i profitosa. El
pro jecte del RACC, juntament amb
la Federació Catalana de Motociclisme
(FCM) i altres col·laboradors
posteriors, com ara l’escola Monlau,
es va materialitzar inicialment
en la Copa Conti –allà va debutar
Marc Márquez, amb només 8 anys,
al costat de Pol Espargaró, dos anys
més gran– i l’Open RACC 50, creat el
1997, un seguit d’iniciatives pensades
per eixamplar la base. La promoció
de l’esport de base –i, de retruc, la
formació de joves pilots– era el primer
objectiu, perquè, com sabem,
quantitat i qualitat són conceptes
que sempre van de bracet.
Un cop fixats els maons que havien
de sostenir la base, es va aixecar una
piràmide per fer possible la progressió
dels joves pilots. Els que destacaven,
passaven a l’equip RACC del
Campionat de Catalunya de 125 cc; els
millors, a l’equip RACC del Campionat
d’Espanya de Velocitat, el CEV,
que va rebre un impuls incontenible
fins a esdevenir l’actual FIM CEV
Repsol, o Mundial Júnior de Moto3.
I, des d’allà, el salt al mundial ja era
a l’abast dels més bons.
L’essència del planter
Els ja citats Marc Márquez i Pol Espargaró
són un exemple revelador
d’aquest plantejament. Després de
guanyar l’Open RACC 50 en anys
successius, els dos pilots RACC es
van retrobar en el mundial, primer
en la categoria de 125 cc i després en
Moto2, on es van disputar el títol el
2012. Des de la Copa Conti fins a la
consolidació en el mundial; l’essència
de l’escola RACC és aquí.
L’escut del RACC
Al llarg de tot aquest camí, el suport
del RACC als seus pilots era
i és una constant. No és casualitat
que, avui dia, quatre pilots RACC
siguin corredors oficials de quatre
de les marques del mundial de MotoGP:
Marc Márquez (Honda), Jorge
Lorenzo (Ducati) –amb el RACC al
seu costat des dels 11 anys–, Aleix
Espargaró (Aprilia) –també campió
del CEV 125 cc amb l’equip del RACC,
com el seu germà petit– i Pol Espargaró
(KTM). Encara més, el cerverí
i el balear han estat campions de la
categoria reina en sis dels últims set
cursos, recuperant així, gairebé en
propietat, l’històric títol de 500 cc
de Crivillé, el 1999. I lluitant, entre
altres, amb quatre pilots més que,
en el seu ascens cap a la glòria, van
passar per l’escola del RACC: Dani
Pedrosa (Honda), Maverick Viñales
(Esquerra) Uns joves Marc Márquez i Pol Espargaró, quan s'iniciaven en el món de la competició, són l'exemple de la
importància de la promoció de l'esport de base. (Dreta) Maverick Viñales en les primeres passes en campionats del RACC.
RACC 52 juny 2017