D’aquí a tres anys, la F1 celebrarà
les mil curses puntuables d’ençà
que el 1950 es va disputar el primer
campionat de la categoria reina de
l’automobilisme. N’hi ha hagut de
ben mogudes i d’altres quietetes;
d’accidentades i de polèmiques. Repassem
deu curses emblemàtiques
resoltes en l’últim sospir i sabent
que la que es viurà al Circuit de
Barcelona-Catalunya el proper 13
de maig pot ser una de les que es
guanyi el títol de passar a formar
part de la història de l’automobilisme
en majúscules.
Brasil 2008
Dos campions
El mundial del 2008 ocupa el primer
lloc per l’emoció de tenir dos
campions: Lewis Hamilton, l’oficial,
i Felipe Massa, que ho va ser durant
mig minutet, abans no va creuar la
meta el pilot de McLaren. En una
cursa passada per aigua, l’ídol local
de Ferrari va fer el que havia de fer,
guanyar. En l’últim gir, Hamilton
les va veure de tots colors perquè
només era sisè, un resultat insuficient
per a ell. Però en l’últim revolt
Timo Glock ranquejava i Lewis el va
avançar gairebé sense adonar-se’n.
Així va sumar el puntet extra que
va ensorrar el somni de Massa en
el desenllaç més dramàtic de la F1.
Catalunya 2001
Per acabar primer...
... primer, cal acabar. Ho sap prou bé
Mika Häkkinen, que durant l’última
volta del GP d’Espanya va quedar
a l’estacada i va cedir la victòria a
Michael Schumacher. El McLaren i
el Ferrari dels dos últims campions
del món van protagonitzar un tens
estira-i-arronsa al Circuit de Barcelona
Catalunya, però en la segona
tanda d’aturades Häkkinen va
Per
Valentí Fradera
(Esquerra) Canadà 2011. L'arribada
a meta sempre és un moment
d'expectació màxima.
(A dalt) Catalunya 2001. Häkkinen
torna a boxs damunt l’altre McLaren,
de Coulthard. A sota, Schumacher
el consola.
k
ANDREAS RENTZ /BONGARTS/GETTY ANDREAS RENTZ /BONGARTS/GETTY
RACC 57 març 2018