Es parla molt dels robots. Realment
són una amenaça per als
llocs de treball?_ Tot procés de creació
comporta una destrucció, però
la realitat és que totes les revolucions
industrials han creat més llocs
de treball que no pas n’han destruït.
Les noves tecnologies abarateixen
els productes i, per tant, la gent pot
comprar-ne més, i això fa aparèixer
altres sectors associats. Arran de la
invenció del cotxe van sorgir sectors,
com les assegurances, l’ajuda a la
carretera o el turisme, que el senyor
Henry Ford no podia imaginar. La
revolució industrial d’ara, la dels robots,
la nanotecnologia, les impressores
en 3D i la desintermediació,
és diferent per la velocitat amb què
tot evoluciona, segons els experts.
Què té Barcelona que no tinguin
altres ciutats?_ A més del clima,
Barcelona i Catalunya tenen gent
molt creativa. En el tema de la revolució
digital, hem demostrat molta
més capacitat d’innovació que altres
indrets d’Europa. El número de beques
i de premis per recerca de les
universitats catalanes és superior
al que correspondria per població
o pel percentatge del PIB destinat.
Tenim una capacitat d’innovació i
creació molt bona, tot i estar en un
sistema que no ens convé.
Com et desplaces per la ciutat,
quan ets a Nova York o a Barcelona?_
Per Manhattan, a peu o amb
transport públic. També en taxi i, de
l’aeroport a casa o a l’inrevés, faig
servir Uber. A Barcelona em desplaço
amb cotxe.
T’ha ajudat el RACC alguna vegada?_
Sí, diverses vegades i en poc
temps. El meu cotxe, com molts, en
lloc de portar una roda de recanvi
va equipat amb pneumàtics runflat.
En dues ocasions a l’AP-7 anant a la
Costa Brava he punxat, i tot i que
en teoria amb aquest sistema es pot
circular fins a 80 km/h, en 3 minuts
m’he trobat amb la roda totalment
destrossada.
Tens 350 americanes. Quin és
el teu color preferit?_ No tinc
un color preferit, depèn molt del
dia. Sembla que l’uniforme oficial
dels homes ha de ser sempre negre,
blau marí o gris. I si ets molt
modern, potser unes ratlletes. Fa
anys que em vaig plantar i vaig decidir
vestir-me com jo volia. A l’FMI
o a Davos van tots negres, menys les
senyores índies, la Merkel i jo; les
índies van amb sari i la Merkel té
una col·lecció d’americanes de colors
com jo. La gran diferència és que en
ella, ningú s’hi ha fixat. Això és una
discriminació brutal!p
RACC 9 març 2018