ELS SOCIS ENS EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA
“Havia de ser un viatge de plaer, a
l’agost, una ruta amb el nostre cotxe
pel Marroc, que ens havíem pres amb
calma, baixant des de Barcelona xino
xano, amb la dona i els dos fills,
parant dos dies a Còrdova…” recorda
Sergi Palmés, soci del RACC. “I tot
anava molt bé fins que al tercer dia
d’estada a Xauen, em vaig despertar
a les cinc de la matinada amb un dolor
abdominal terrible, llençat per
terra. Vam anar tots quatre en taxi
com vam poder fins a un hospital
de Tetuan.”
Una operació de risc
“Aquell trajecte va ser surrealista
— comenta el Sergi— el taxista només
tenia una cama, el cotxe era automàtic
i jo no podia ni seure del dolor,
era insuportable. Realment creia que
em moria, que no arribava. A l’hospital
em van fer un munt de proves
i un dia i mig més tard em van dir
que tenia una pancreatitis aguda,
però sospitaven que hi havia alguna
cosa més i em volien operar. Va ser
aleshores que vam trucar al RACC,
jo no em volia operar al Marroc.”
“De fet —reconeix el Sergi— va ser
la meva mare qui va trucar al RACC
des de Barcelona, nosaltres estàvem
tan trasbalsats que no hi vam pensar.
“ Eternament
agraïts al RACC”
LA HISTÒRIA D’UNA REPATRIACIÓ MÈDICA
D’URGÈNCIA I DE COM EL RACC VA MOBILITZAR TOTS
ELS MITJANS NECESSARIS PER AJUDAR UNA FAMÍLIA.
RACC 78 març 2018
JORDI PLAY