SOCIS RACC
FRANCESC
ORELLA
“ALS ACTORS ENS AGRADA AGRADAR.
EL MEU OBJECTIU ÉS
FER LA FEINA BÉ I GAUDIR-NE.”
Des de sempre que volies dedicar
te a interpretar?_ Recordo
que de petit jugava a inventar-me
que era algun dels personatges
dels llibres de Jules Verne que
llegia. Sempre m’ha agradat caracteritzar
me i disfressar-me.
Amb el meu germà fèiem imitacions
dels germans Calatrava,
i actuàvem en festes escolars i
a la festa major... Crec que era
una cosa que ja portava a dins.
Ser actor és innat?_ És vocacional.
És una professió que et
surt de dins. Hi ha gent que ho
descobreix aviat, altres més tard.
Però ha de ser 100% vocacional.
La teva veu i el teu físic t’han
condicionat?_ La imatge que
dones per pantalla sempre condiciona
una mica el tipus de papers
que t’ofereixen. No tant en teatre,
però més en televisió i cinema
on he fet papers amb caràcter,
durs i molt dolents (riu).
Ser bo és avorrit?_ Sempre és
més divertit fer de dolent (riu).
Encara que el concepte de bo i de
dolent és molt genèric. Bo vol dir
fer de galant, de bona persona…
és més avorrit per a mi. Fer de
dolent implica buscar la part més
perversa de cadascú i, alhora, fer
el pallasso, estàs fent comèdia.
Has de tenir consciència que actuar
és actuar, és un joc. I fer de
dolent, de manera convincent és
molt divertit.
Són gairebé 40 anys de professió,
amb quins papers et
quedes?_ En teatre recordo especialment
el monòleg La caiguda
i Àngels a Amèrica. Són dues
Per
Marta Bach Arús
����
Interpretar Merlí Bergeron, el poc ortodox professor de filosofia de
la sèrie Merlí de TV3, ha servit a l’actor i soci del RACC Francesc Orella
per ampliar registres i connectar amb un públic adolescent. FOTOS: JOSE IRÚN.
RACC 6 octubre 2017