SOCIS RACC
��
de les interpretacions que m’han
influït més i m’han fet créixer com
a actor. La caiguda és un monòleg
d’Albert Camus, que a més és un
dels autors que tractem en aquesta
temporada de la sèrie Merlí. I Àngels
a Amèrica és una gran obra del teatre
contemporani. Havia vist l’obra
a la ciutat de Nova York i em va
impactar molt i, sobretot, l’actor
que interpretava el paper d’un gai
amb sida i, tres anys després, Josep
M. Flotats em va trucar perquè
l’interpretés jo.
T’ha passat altres vegades que
desitgis un paper i que finalment
te l’ofereixin?_ Justament el personatge
de Merlí Bergeron de la sèrie
de TV3 no l’havia de fer jo. L’escollit
era Lluís Homar, però tenia altres
feines i aleshores m’ho van proposar
a mi. Jo havia llegit els guions
“El personatge de
Merlí és extrem:
és polèmic,
gamberro, mentider,
manipulador,
immadur en la seva
relació amb les dones,
però que cau bé.”
perquè feia un altre personatge i ja
m’interessava especialment fer de
Merlí.
T’imaginaves l’èxit aconseguit?_
Ni l’equip ni jo no ho pensàvem. Però
ja vaig veure que era una sèrie diferent
que, a través de la filosofia,
volia connectar amb els problemes
del món actual i de la joventut. Tot
molt ben dialogat, amb humor i amb
tendresa, i moments dramàtics. El
material escrit estava molt bé. Això
és mèrit absolut d’Héctor Lozano,
el creador de la sèrie, i del director,
Eduard Cortés, que té moltíssima
experiència.
Tercera i última temporada?_
Sí. Hem aconseguit fer una sèrie
de qualitat, malgrat la urgència de
temps, perquè hem gravat en només
tres mesos tots els capítols de cada
temporada. Això és un ritme demencial.
La bona qualitat s’aconsegueix
a base de posar-hi hores tot l’equip
i d’acabar esgotats. En un altre país
això no s’entendria. Aquest país és
quixotesc amb tot, inclús per a Catalunya
val el símil d’aquest personatge
espanyol.
RACC 8 octubre 2017