DE VIATGE
Chi Minh, puja a una barca per recórrer
les parades del mercat flotant. En
aquesta zona hi ha poques carreteres
i els camions no són gaire pràctics.
Per això els venedors arriben fins
aquí en vaixell, s’hi estan dos o tres
dies fins que venen la mercaderia
i tornen a marxar, sense haver de
pagar hotel per dormir.
Deixem el Mekong per entrar a l’antiga
Saigon, capital de la Indoxina
francesa, ara Ho Chi Minh. Pujar
dalt de la moto és una activitat de
risc. Els motoristes són per tot arreu
i no segueixen cap direcció concreta.
Semblen formigues corrent en totes
direccions davant la presència d’un
humà. Fes una visita al laberíntic
casc antic i acosta’t als túnels que
utilitzava el Vietcong per lluitar contra
els Estats Units.
Marxem cap al nord. Per seguir amb
l’aigua, a Hanoi et proposem visitar
un teatre de titelles a l’aigua. Amb
més de 1.000 anys de tradició; els
titellaires belluguen les marionetes
dins d’una mena de piscina. I
tanquem el viatge dalt d’una barca
a la badia de Ha Long, recorrent el
paisatge que conformen més de 1.600
illes i illots. Sembla una pintura.
Perú
Un país de
contrastos
Dues llengües oficials, castellà i aimara,
i prop de 50 llengües vernacles,
bona part d’elles indígenes, configuren
un mapa lingüístic complex. Hi
ha 90 microclimes, que converteixen
el Perú en un dels països amb més
biodiversitat del món. Benvingut a
un món de contrastos.
Un dels millors moments per visitar
lo són els mesos de març a juny,
abans de l’estació seca i quan hi ha
menys turistes. Comencem a Lima,
una ciutat apassionant culturalment,
sobretot els barris de Miraflores o
Barranco. Harmonitza perfectament
tradició i arquitectura contemporània.
I a més, és una de les destinacions
de capçalera dels foodies. El
restaurant La Central amb el seu
xef Virgilio Martínez n’és un dels
responsables. No és casualitat que
el considerin el millor restaurant
d’Amèrica Llatina. Gastón Acurio
que entén la cuina com a element de
canvi social, per ajudar al desenvolupament
del país, n’és l’altre.
Cap a l’interior i als Andes, fem parada
a Cusco, el cor d’aquesta serralada
amb els pics més alts després
de l’Himàlaia. La ciutat era la capital
de l’Imperi Inca, fins l’arribada dels
espanyols. En el seu moment d’esplendor
tots els camins portaven a
Cusco, com passava amb Roma, i
encara avui són una bona opció per
recórrer. No et perdis el centre històric
i la Plaza de Armas.
El Machu-Picchu és la visita obligada
del Perú. Durant molts anys s’ha
pensat que aquesta ciutat inca era
una fortalesa, però ara consideren
que era una mena de santuari religiós.
Construïda en un promontori
rocós entre dues muntanyes i dues
falles, en una zona de constants terratrèmols
i abundats pluges, és una
obra arquitectònica i d’enginyeria
hidràulica destacada. A més, el vel
de misteri i d’espiritualitat que s’hi
k
ANNA GORIN/GETTY
RACC 66 juny 2018