ELS SOCIS ENS EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA
“El 16 de gener —com faig sovint per
raons de feina— vaig volar de Barcelona
a Alger per agafar després un
vol interior amb destinació a Annaba,
prop de la frontera tunisiana. Va ser
en aquest vol intern quan em vaig
trobar molt malament, tenia formigueig
per tot el cos, dificultat per
respirar i la sensació que perdia el
coneixement. Vaig tenir la immensa
sort que a l’avió hi viatjava una metgessa,
que em va fer un primer reconeixement
i li va dir al comandant
que o aterrava immediatament o jo
em moria. El comandant va fer un
aterratge d’emergència en el primer
aeroport que va trobar, el de Béjaïa,
una ciutat a la regió berber de la
Cabília. Allà em van dur a l’hospital
universitari.” El soci del RACC,
Joaquim Vives, relata que “malgrat
la disposició del personal, l’hospital
estava saturat i no comptava amb
els mitjans. No tenien clar què em
passava i no em donaven medicació.”
La solució: trucar al RACC
“Sort que la família va contactar amb
el RACC. En saber que vindria a buscar
me en un avió medicalitzat, vaig
tornar a la vida. Quan van aparèixer
el metge i l’infermer arribats des de
Barcelona, em vaig sentir alleujat, no
“ Quan el RACC em
va venir a buscar,
vaig tornar a la vida”
JOAQUIM VIVES, SOCI DEL RACC DES DE FA
29 ANYS, EXPLICA COM VA VIURE UNA ASSISTÈNCIA
MÈDICA URGENT DESPRÉS DE PATIR UNA CRISI
CARDÍACA EN UN VIATGE DE FEINA A ALGÈRIA.
RACC 80 juny 2018
JORDI PLAY