És terriblement injust que a molt
bones actrius, a partir dels 40
anys no els ofereixin feina?_ La
societat és terriblement injusta en
qüestió de gènere. Però malauradament
hi ha molta gent que encara no
ho veu. I és més que evident. Quan
una actriu es fa gran baixen en picat
les propostes de feina que rep. I en
canvi als homes no els hi passa. Només
podrem canviar aquesta situació
amb més dones dirigint i escrivint.
A tu t’agrada dirigir?_ He estudiat
comunicació audiovisual. Fa
anys vaig fer el guió de la TV movie
Positius, escrita amb Àlex Mañas i dirigida
per Judith Colell. Sempre m’ha
interessat escriure i dirigir, tot i que
em costa trobar espais. Recentment
he escrit una sèrie per a Movistar+
que, al final, no s’ha desenvolupat.
El que passa és que també m’agrada
molt la feina d’actriu.
Però, ho has aconseguit amb Tiger,
el curt que has escrit i dirigit?_
Amb Tiger vaig trobar l’espai i
el temps per explicar una història.
Estava embarassada i era un moment
per aprofitar. Em vaig rodejar
d’una família creativa meravellosa,
un equip fantàstic. I a més,
vaig rodar des d’una llibertat que no
m’agradaria perdre. És una història
petita, amb poques pretensions, en
el bon sentit de la paraula. Perquè
crec que si expliques un relat particular
i honest, al final acaba arribant
a la gent.
Qui t’ha inspirat per dirigir?_
Molts directors, però m’interessa
especialment Ruben Östlund que ha
fet Fuerza Mayor i The Square. M’encanta
què explica i com ho fa. També
directores d’aquí com la Carla Simón,
amb Estiu 1993, i Mar Coll, amb qui
he pogut treballar recentment i que
té molt de talent.
Pots dir que et sents directora?_
Què va! A mi no m’agraden les etiquetes.
Sento que tinc ganes d’explicar
històries i que les miraré de narrar
amb la màxima sinceritat possible.
Com et desplaces d’un lloc a un
altre?_ Ho combino tot: vaig en cotxe,
en transport públic i també a peu.
Et compraries un cotxe elèctric?
Sí, per un tema de consciència ambiental,
però haurien d’abaratir-se.
Has hagut de trucar mai al RACC?_
El meu record amb el RACC és de fa
anys quan a Londres vaig tenir un
petit problema i em va haver d’atendre
el servei mèdic. Em va donar
molta seguretat saber que tenia uns
protectors al meu costat encara que
estigués lluny de casa... En realitat,
el RACC es converteix en un petit
Doraemon que té tot tipus de recursos
a la butxaca per ajudar-te quan
més ho necessites.p
“La societat és
terriblement injusta
en qüestió de gènere, i
també amb les actrius
a partir de 40 anys.”
“Sempre m’ha
interessat escriure i
dirigir, tot i que em
costa trobar espais per
fer-ho.”
RACC 9 juny 2018